Pere Casanovas Santacana. La Granada(Penedès, BCN; 1950). Llicenciat en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de Matemàtiques. Estudis de dibuix i pintura a la Llotja de Barcelona. Guardonat l'any 2006 amb el XIVè Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa, amb la novel·la "El Laberint de Creta". Vegeu també: Altres llibres publicats
Aquarel·les més recents: Opus#1 / Opus#2 / Opus#3

Veles e Vents;70x50 cm; 2005 LLibres escolars;70x50cm;2006 Formentera Sud;70x50cm;2006 Intramuros; 60x50cm;2007 Ceret;50x35cm;2006 Cotlliure;50x35cm;2006
Blogs amics: Areabase UrbanGrafitti

■ Si no fos que sóc tan ric. Si no fos perquè en sé massa. Si no fos que soc molt pobre. Casino en GrocSi no fos perquè sóc dona. Si no fos pel què diran. Si no fos que soc un bisbe. Si no fos que ella no vol. Si no fos que sóc un lladre. Si no fos que tinc manies. Si no fos que soc de dretes. Si no fos que he viscut molt. Si no fos que sóc molt lent. Si no fos que soc tan feble. Si no fos perquè bec massa. Si no fos que sóc guapo. Si no fos perquè sóc verge. Si no fos que sóc molt puta. Si no fos que vaig restret. Si no fos que sóc bon jan. Si no fos que sóc un ruc. Si no fos que corro massa. Si no fos que sóc molt tímid. Si no fos que sóc tant negre. Si no fos que em fa por el tren. Si no fos que sóc un vell. Si no fos que me la bufa. Si no fos la por que tinc. Si no fos que estic cansat. Si no fos que sóc qui sóc. Si no fos per mi. Si no fos. Si no fos jo. Si no. No.

■ Un somriure tensa les cordes vitals. ■ Molts poemes no trobaran mai el seu poeta. ■ Les berrugues més difícils de treure són les del cervell. ■ Desitja la utopia, tasta la vida. ■ Si dius allò que penses et fotran a la presó. ■ Sense salut no hi ha sort; al revés tampoc. ■ Dir el que penses és mostrarLa Rambla;56x47cm,2007 les idees despullades. ■ Els companys de feina són amics laborals. ■ Si ho pots fer en dues hores, no n’estiguis una. ■ Per al treball del dia a dia cal poc cervell. ■ Un robot faria la feina millor que tu: pensa-hi. ■ Deixa que el gos et dugui a pixar. ■ L’home de la gavardina vol la pluja. ■ Pensar molt atrofia el múscul pensador. ■ L’alegria i la tristesa van de la maneta. ■ Les alegries duren sempre poca estona. ■ Un moment de joia val per tot un dia de merda. ■ Quan la pena s’instal·la al cor costa molt treure. ■ Les fulles dels arbres vesteixen el bosc. ■ Molta més gent del compte viu del cuento, que no del conte. ■ Quan més gran és la ciutat més ganduls hi sobreviuen. ■ Contra disgustos no hi ha putes. ■ L’elegància és casual. ■ Els pares no tenen per què assemblar-se als fills. ■ L’atzar dels gens fabrica monstres i genis. ■ El futur canvia a cada moment que passa. ■ Quan el robot faci la meva feina, què faré jo?

■ El pànic a la llibertat du a la recerca de l’ànima. ■ El poder alimenta la ignorància dels Pèlags de Vilobí;46x57cm;2006cretins. ■ Hi ha gent que només en néixer s’atordeix per la vida. ■ La follia i el caprici van de bracet de la rauxa i l’atzar. ■ Quan vas a viure al camp perds l’amor a la natura. ■ Un professor té massa temps per pensar en no res. ■ Les religions cultiven el temor a la intel·ligència. ■ Si dubtes, fas tard; si corres, pitjor: és millor no fer res. ■ Una gallina amb gana menja el seu ou. ■ Si tothom fos tan intel·ligent com tu, això seria la hòstia. ■ Si veus que sobres, obre’t. ■ Les neurones dels sindicalistes estan de vaga. ■ Les cadenes dels fantasmes dringuen pors infantils. ■ Deixar per demà la feina d’avui és garantia de futur. ■ Si tens una idea ves-te’n a cagar i amolla-la. ■ Pensa que faràs i guarda’t el secret. ■ Si no tens cap, no tens cap idea. ■ El gos del caçador sent el xiulet dels perdigons vora el seu cul. ■ Si no entens el teorema no importa. ■ L’escola ensinistra idees fàcils de governar. ■ Els funcionaris del ministeri se l’agafen amb paper oficial.

■ La dona que parla del seu home dóna massa pistes. ■ Els diaris seriosos només publiquen mentides oficials. ■ L’assassí vol el paper del protagonista. ■ A mitja tarda la lluna va borratxa de sol. ■ Fetillers, quiromàntics, tanoques: els déus canvien de nom. ■ El cretí engreixa el seu ego amb diners. ■ Si tens por dels llamps tens por de la vida. ■ La salut és democràtica. ■ Geni amb idees cerca estabilitat emocional. ■ Les nenes de quinze anys ensenyen el futur. ■ Els cPorrera;56x47cm;2007ossos juvenils enterboleixen la mirada dels obscens. ■ No miris mai el teu interior: potser no t’agradi el panorama. ■ Darrera la modèstia s’hi amaga el zero de l’esquerra. ■ Anar pel carrer contant rajoles resol el dia. ■ L’home que fuma en pipa té el nas de fusta. ■ L’alopècia genera priapisme cranial. ■ No és obligatori ser interessant. ■ Morir, mai no és un problema pel que se’n va. ■ El rellotges de lluna marquen l’hora invisible. ■ Sumar, restar, multiplicar, dividir, néixer i morir. ■ L’elegància és casual i no es compra. ■ L’home dels elàstics du posat el cinturó de seguretat. ■ Les idees dels altres sempre són confuses i poc elaborades. ■ Desconfia de l’atzar encara que no tinguis sort.

■ Pispa la soga del penjat. ■ Dels homes de les amigues millor no parlar-ne. ■ La mala llet és un antídot contra el no res. ■ Per llegir segons què, més valdria ser analfabet. ■ Si parles amb un desconegut pots dir el que vulguis. ■ Els diners d’un banquer fan pudor de lladre. La Rambla Nova;56x47cm;2007■ Els pírcings a l’orella ens fan més vedells. ■ Hi ha respostes que no s’ajusten a cap pregunta. ■ Només es descompte aquell que sap comptar. ■ Un tonto amb voluntat és la bomba. ■ La decrepitud és una orgia innecessària de decadència. ■ Les idees dels necis orinen ignorància. ■ És el temps qui ens perd a nosaltres. ■ Dos no s’amistancen si un no vol. ■ Les idees que maduren massa acaben caient del cervell. ■ El sindicalista, com és natural, no vol tornar mai més a la fàbrica. ■ Un totxo enamorat d’una paret que no és la seva està perdut. ■ La feina del pobre engreixa la bulímia del ric. ■ Si no tens res que dir no diguis res. ■ Si vols durar com a polític no diguis res interessant. ■ Hi ha pedagogs que no han trepitjat mai una aula plena de nens. ■ Els problemes sense solució no cal ni plantejar-los.

■ Qui tingui un bon relat que tiri la primera lletra. ■ Si jures per Al•là et tallen el coll i perds la gana. ■ Expressa’t de forma incomprensible i triomfa. ■ L’adolescència és una il•lusió que dura tota la vida. ■ El rellotge de sorra s’excita quan el remenes. ■ Excedeix les teves possibilitats. ■ Engega el seny a prendre pel cul! ■ Quants més guàrdies més lladres! ■ Exagera sempre que puguis: tothom ho fa. ■ Si no faig servir cap neurona, soc mesell i feliç. ■ La figura del pare és fonamental i prescindible. ■ No pensis mai en el cuc que se t’ha de menjar l’ull. ■ La intel•ligència no ésPlaça de la Font;50x35cm;2006 mesurable, l’estupidesa, si. ■ Un home no xiuxiueja l’orella d’una dona si aquesta no vol. ■ Quan tothom sap llegir i escriure, ningú vol fer la feina bruta. ■ El groc d’un semàfor és per a tothom. ■ Un ocell que arriba a vell sap més per vell que per ocell. ■ Els ecologistes només es dutxen amb aigua reciclada. ■ Un pensament no mora mai: només agonitza. ■ Un teorema se’l pot inventar tothom: altra cosa demostrar-lo. ■ Fes-me sentir insegura! ■ Els amics no són moneda de canvi. ■ L’ecologista que no vol molins de vent té poca credibilitat.

■ Els carrers van plens de gent estranya que no són tu. ■ Els ocells al menys diuen piu. ■ El planeta s’ensorra: i quin problema hi ha? ■ Si la banca es crema, l’estat respon. Al revés no. ■ Si entre mil n’hi ha un que es dutxa, aquest és el que put. ■ Amb la cartera de pell passeges la vaca. ■ Millor buscar que trobar. ■ Dalt l’autoòmnibus cedeix el teu lloc a la dida. ■ Si mires l’anvers d’una obra d’art trobaràs l’ànima del pintor. ■ Habitable, sostenible, inflamable. ■ VoCeret,la Place;50x35;2006ler i no poder: aquesta és la qüestió. ■ El caràcter d’algunes dones ve marcat pel color del seu tanga. ■ Si estàs dins el mirall també estàs fora. ■ Als anys setanta la maria era immaculada. ■ Dels comptes de la banca surten contes de por. ■ Els sindicats obrers són escamots del poder oficial. ■ Tota les turmentes tenen llamp escadusser. ■ Una pregunta du a una altra pregunta. ■ Una dona amb un infant va cuirassada. ■ D’aquí a vint minuts tanca l’aixeta del gas. ■ L’experiència és un vell problema. ■ Els mamífers tenen l’ànima plena de llet. ■ Els amics dels amics són uns desconeguts. ■ El dentista es posa calent amb una bona geniva.

■ El gos del pobre és el més ric. ■ Compra cent misses i escurça la vida eterna. ■ La vida no val res per si mateixa; la mort si. ■ El rellotge de sol somia amb la lluna plena d’estiu. ■ Les parelles sense fills no sabeOpera prima;130x97cm;2008n mai si han fet bé; les altres si. ■ Un musulmà, quan resa, fa el senyal de la lluna. ■ Explica’m els secrets que acceleren el teu cor. ■ L’epifania d’un borratxo és el soroll del whisky on the rocks. ■ Sapiens sapiens però menys menys. ■ Un home honrat és un idiota o un boig. ■ Si fa deu dies que plou truca el medi ambient. ■ L’autoritat té la forma d’home amb gorra i pistola. ■ La formigonera és amiga del manobre que la remena. ■ Un quadrat és una figura literària creada per l’home. ■ La felicitat no dóna els diners. ■ El filòsof va tot el dia amb la sinapsi excitada. ■ Una dona interessant pot vestir-se com vol. ■ Qui vol que tothom sàpiga llegir és un ignorant. ■ Suïcida’t i comprova que realment existies. ■ Desig, seducció, amor i divorci. ■

■ Un somriure obre més portes que un crit. ■ La substància cultura va lligada a la matèria diner. ■ La ignorància és més cara que el coneixement. ■ D’idiotes n’hi ha a totes les cantonades. ■ Les llàgrimes són una pluja de tristor. ■ La mort és el triomf del no res. ■ Sense mort no hi ha bisbes. ■ L’olor de la benzina ens fa ser agressius. ■ Un motorista sense moto Ex-libris;157x100cm;2006és una persona normal. ■ Cor que sent, ulls que noveuen. ■ Les hormones de la joventut són vitamines per créixer. ■ Si no tens ganes de caçar, deixar dormir el conill. ■ La bona sort pastura sempre en prats aliens. ■ Si perds la il•lusió, perds la vida. ■ Si no te’n fots de la vida, la vida se’n fot de tu. ■ El torero vol les orelles del toro i el toro els collons del torero. ■ Cada nena maca troba el seu barrut. ■ Quan més maca és la nena més barrut és el remer. ■ El soroll és una plaga atroç i volguda. ■ Si fas riure una dona, tens molt de guanyat. ■ Pot ser que carreguis a la dreta i siguis d’esquerres. ■ Les rates de claveguera no coneixent les flors.

■ Els porcs volen la soll ben bruta. ■ L’escultor modela el no res. ■ El drapaire no vol draps bruts. ■ La xemeneia de la vella fassina és un agulla clavada al passat. ■ Procura només pel treu tros. ■ La cadena que ferma el gos també La Vie en Rose;2008;70x50cmesclavitza l’amo. ■ Un diari gratuït no té cap valor. ■ Si jo guanyo, tu perds. ■ La igualtat de sexes s’acaba quan arriben els fills. ■ Una bicicleta urbana fa el què vol. ■ Sense ous no hi ha truites. ■ Quan més gran és la trompa més petita és la cua. ■ La passió mor al llit. ■ Un barrut no té límits. ■ És més fàcil fer bogeries amb un desconegut. ■ Més anys, més danys. ■ Tants caps, tants problemes. ■ Tant penses, tant peses. ■ Un problema resolt, deixa de ser-ho. ■ La gent que parla molt té la llengua grossa. ■ ¿Quantes paraules hi caben dins una boca? ■ Estic fet pols, diu el mort. ■ Els nets s’assemblen als avis. ■ No tot té, sempre, una explicació. ■ La conducta humana no té norma: tothom fa el què pot. ■ La moral d’ahir és l’acudit d’avui. ■ Les grans revolucions estan dirigides per grans assassins. ■ Un home no val res si no paga impostos.

■ Compra’t un llibre i repassa l’alfabet. ■ Ets un somiaous. ■ Els pobres d’esperit viuen de propina. ■ Sense mort no hi ha Déu que valga. ■ La gent que porta dol alegra la vida del mort. ■ Els silencis donen molta informació. ■ Habitualment, la gent, callada, millora. ■ Si no ho fas tuVinyes verdes vora el mar;2008;50x35cm, no ho farà ningú. ■ No tinc paraules per expressar el meu silenci. ■ Si tinguéssim dos cors podríem ser bígams. ■ Els taurons tenen dos penis per si de cas. ■ Els homes alts s’allunyen de la realitat. ■ Si deixes un llibre a mitges fas un liber interruptus. ■ Un llibre sense tapes és obscè. ■ No et tinc ni idea. ■ La il·lusió és enemiga del desànim. ■ Totes les bèsties saben com fer-ho. ■ El zel tempta el perill. ■ Tot el sexe és de pagament. ■ Les tetes d’un home són un vestigi. ■ Deixa’t aconsellar per l’home de l’amiga. ■ No és necessari viure més del compte. ■ L’home del garfi atrau els llamps. ■ La ignorància, sovint, es disfressa de número. ■ Un llibre sota el braç alimenta l’aixella. ■ Un llibre en blanc és com una monja: encara s’ha d’escriure. ■ L’aigua és el vi dels abstemis.

■ El gat famèlic i ple de puces vol atrapar la rata famèlica i plena de puces. ■ La banca espera pacient l’arribada dels avalots. ■ Pobres rics amb tants diners! ■ Llença una idea i espera que grilli. ■ Nicolas de Stäel; 70 x 50; 2008Un periodista és un obrer del teletip. ■ La intel•ligència és un bé escàs. ■ Si veus a venir un gos rabiós, canvia de vorera. ■ Quan et diuen que fas bona cara, tremola. ■ Un ecologista que put és un marrà. ■ L’últim, que obri la llum! ■ Una dona d’estat en estat està doblement prenyada. ■ A una rata no pots dir-li bastarda. ■ Quan, per fi, tens allò que somiaves, veus que no s’ho valia. ■ Els pardals moros tenen la faç ennegrida. ■ El portaveu és un lloro amb corbata. ■ Unta l’alcalde i oblida-te’n dels permisos. ■ Si robes i no ets banquer vas a la presó. ■ Dins el mirall trobem la imatge del vidrier. ■ Un mirall guarda còpia de totes les imatges reflectides. ■ Quan un polític dimiteix vol dir que està malalt. ■ El gat capat es neguiteja amb el frec a frec de la gata maula.

■ La diferència entre home i ximpanzé és una targeta de crèdit. ■ Si deixes d’escriure seClavells de Moro; 2005, 50x70 cm t’arruga el pen.■ Al final del camí t’espera el no res: afanya’t. ■ Un cap gros pensa idees més gruixudes. ■ Tinc ganes de veure l’olor dels teus llavis. ■ El vidrier s’emmiralla sense voler. ■ Millor perdre la vida abans que l’oremus. ■ El lladre vol la bossa plena. ■ Els banquers pobres dormes sota feixos de bitllets. ■ Si se m’acosta un líder, amago la cartera. ■ La gent que parla sola s’enrotlla amb si mateixa. ■ A vegades, l’amo del gos és el porc. ■ Quan una frase surt rodona el llapis s’emociona. ■ Hi ha dos tipus de frases: fetes i sense fer. ■ Un sindicalista és un home alliberat de debò. ■ Els mancs foten el peu a la caixa. ■ Sigues optimista i renega! ■ Si tens un bon motiu, fes-ho. ■ Si dius que et trobes sol no esperis trobar companyia. ■ Les amigues dels amics són una enveja; els amics de les amigues un destorb. ■ El percentatge de cretins segueix en augment.

■ La gent ensopida no té dret a explicar cap acudit. ■ Un gos amb males puces no vol insecticides. ■ Les dones de cinquanta es tornen transparents. ■ Un que put sol, entre mil put. ■ TardeEstança amb flors; 2008, 50x70 cms més en morir que en néixer. ■ La banca guanya encara que tu guanyis. ■ Si no tens por als fantasmes, mira’t al mirall. ■ Un musulmà amb una creu és un llunàtic. ■ Divorcia’t i coneix de veritat la teva parella. ■ Fot-li a dos-cents per hora i mata’t: és un instant. ■ Qui guarda el guarda que guarda el tresor? ■ Especula amb el gos i deixa treba llar l’amo. ■ Quan un banquer mor de gana els pobres tremolen. ■ No comprometis mai el teu prestigi sense cobrar. ■ Si tens al·lèrgia a la canalla no surtis al carrer. ■ La tele és un circ controlat per pallassos sense gràcia. ■ L’instint paternal no existeix; el filial tampoc. ■ La potència de l’eros i l’eros de la potència. ■ Si et diuen que no passa res, obre els ulls! ■ Tenir fills és una joia. No tenir-ne, un encert. ■ Quan més metges més malalts! ■ Si s’ha de pensar una mica, millor deixar-ho córrer!

■ Si tens vertigen no pots ser un àngel. ■ El verb prometre és gratis. ■ La diferència entre un nen Desdibuixat; 2007, 35x50 cmi una nena és d’una a. ■ Sense rics no hi ha pobres. ■ No se t’acudeixi donar mai la raó a ningú. ■ La veritat és avorrida, sosa i poc rentable. ■ La teva ment, aquesta gran desconeguda. ■ Quan l’assassí et llevi la vida, dóna-li les gràcies i desconcerta’l. ■ La dringadissa d’una moneda fa trempar el caixer. ■ Si la dona té mal de cap ves-te’n al xat. ■ Si no neixes, no mors. ■ Una vida pot ser més monòtona que un semàfor. ■ Una persona sense atractiu no cal que s’hi escarrassi. ■ La vida a la selva té un fil conductor anomenat ara. ■ La mort dignifica la vida del difunt. ■ La teva activitat mental s’aproxima perillosament cap el menys infinit. ■ Quan estàs enamorat no tens cap idea: estàs enamorat. ■ El rellotge de sol no es parla amb el de sorra: massa competència. ■ Si no s’ho val, no cal. ■ Els dies de festa tothom va ple de feina. ■ Quan perds un amic, comences a morir. ■ Si tens problemes amb l’alcohol i ets abstemi, beu!