■ Fer-se vell és una antiga mania destructiva. ■ Millor u entre cent que dos entre mil. ■ Quants més diners, menys amics. ■ Les desgracies dels demés fan de contrapès. ■ A mi, això, mai no em passarà. ■ Viu bé i comprova que n’hi ha molts que encara viuen millor. ■ Els joves pensen que sempre ho seran. ■ La frustració dels déus engendra la venjança dels homes. ■ De la por neixen tots els fantasmes. ■ Si una fantasia es fa realitat, vol dir que no ho era. ■ Un sopar d’homes és una bacanal de decaïment. ■ La màgia entre dones es trenca quan arriben els amics. ■ El fil de la vida acaba per trencar-se. ■ La solitud és una bona companyia. ■ La riquesa d’un pobre és la misèria del ric. ■ La riquesa neguiteja el ric: mai no en té prou. ■ Fer-se gran està molt bé, però sense passar-se. ■ Arriba a vell i coneix el diable. ■ Les tertúlies de la tele van plenes de rucs i saberuts. ■ No hi ha rucs calbs. ■ La fama es menja tots els atributs. ■ Qui té fama perd la cara. ■ El pidolaire ens dóna una lectura radical. ■ No importa què, sinó qui i com. ■ El periodista està barallat amb les xifres. ■ La història és una variable universal.