Pere Casanovas Santacana. La Granada(Penedès, BCN; 1950). Llicenciat en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de Matemàtiques. Estudis de dibuix i pintura a la Llotja de Barcelona. Guardonat l'any 2006 amb el XIVè Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa, amb la novel·la "El Laberint de Creta". Vegeu també: Altres llibres publicats
Aquarel·les més recents: Opus#1 / Opus#2 / Opus#3

Veles e Vents;70x50 cm; 2005 LLibres escolars;70x50cm;2006 Formentera Sud;70x50cm;2006 Intramuros; 60x50cm;2007 Ceret;50x35cm;2006 Cotlliure;50x35cm;2006
Blogs amics: Areabase UrbanGrafitti

■ Les hormones alleten la guerra de sexes. ■ Les ferides de l’ànima és curen amb llàgrimes. ■ La ignorància va lligada a la bèstia. ■ Els incultes no poden saben que ho són. ■ Tothom viatjaCasino en Groc;56x47cm;2007 amb la motxilla plena de contradiccions. ■ Donar diners a un pobre, t’empobreix. ■ El suïcida valora també deixar la feina. ■ Si et vols morir, mor’et i no emprenyis més. ■ Senyora: toqui’m sisplau! ■ Més val fer cara de fam que de vençut. ■ El pas del temps tot ho esborra, menys el pas del temps. ■ Si t’entestes, pot ser bona persona i estúpid alhora. ■ La bellesa se’n va i ningú no s’adona fins que ja és fora. ■ Pensar en els diners dels altres és una pèrdua de temps. ■ Un cul gros no es fa en quatre dies. ■ Una escriptora, pretesament interessant, diu al diari que és irreligiosa: hòstia! ■ Missatge diví, ara, matemàticament ben interpretat: creixeu i dividiu-se. ■ Quan perds la por ja és massa tard. ■ Pària: individu que no permet que ningú no el destorbi. ■ Mai es tard per començar una vella vida.