Pere Casanovas Santacana. La Granada(Penedès, BCN; 1950). Llicenciat en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de Matemàtiques. Estudis de dibuix i pintura a la Llotja de Barcelona. Guardonat l'any 2006 amb el XIVè Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa, amb la novel·la "El Laberint de Creta". Vegeu també: Altres llibres publicats
Aquarel·les més recents: Opus#1 / Opus#2 / Opus#3

Veles e Vents;70x50 cm; 2005 LLibres escolars;70x50cm;2006 Formentera Sud;70x50cm;2006 Intramuros; 60x50cm;2007 Ceret;50x35cm;2006 Cotlliure;50x35cm;2006
Blogs amics: Areabase UrbanGrafitti

■ Pispa la soga del penjat. ■ Dels homes de les amigues millor no parlar-ne. ■ La mala llet és un antídot contra el no res. ■ Per llegir segons què, més valdria ser analfabet. ■ Si parles amb un desconegut pots dir el que vulguis. ■ Els diners d’un banquer fan pudor de lladre. La Rambla Nova;56x47cm;2007■ Els pírcings a l’orella ens fan més vedells. ■ Hi ha respostes que no s’ajusten a cap pregunta. ■ Només es descompte aquell que sap comptar. ■ Un tonto amb voluntat és la bomba. ■ La decrepitud és una orgia innecessària de decadència. ■ Les idees dels necis orinen ignorància. ■ És el temps qui ens perd a nosaltres. ■ Dos no s’amistancen si un no vol. ■ Les idees que maduren massa acaben caient del cervell. ■ El sindicalista, com és natural, no vol tornar mai més a la fàbrica. ■ Un totxo enamorat d’una paret que no és la seva està perdut. ■ La feina del pobre engreixa la bulímia del ric. ■ Si no tens res que dir no diguis res. ■ Si vols durar com a polític no diguis res interessant. ■ Hi ha pedagogs que no han trepitjat mai una aula plena de nens. ■ Els problemes sense solució no cal ni plantejar-los.