Pere Casanovas Santacana. La Granada(Penedès, BCN; 1950). Llicenciat en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de Matemàtiques. Estudis de dibuix i pintura a la Llotja de Barcelona. Guardonat l'any 2006 amb el XIVè Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa, amb la novel·la "El Laberint de Creta". Vegeu també: Altres llibres publicats
Aquarel·les més recents: Opus#1 / Opus#2 / Opus#3

Veles e Vents;70x50 cm; 2005 LLibres escolars;70x50cm;2006 Formentera Sud;70x50cm;2006 Intramuros; 60x50cm;2007 Ceret;50x35cm;2006 Cotlliure;50x35cm;2006
Blogs amics: Areabase UrbanGrafitti

■ Un somriure tensa les cordes vitals. ■ Molts poemes no trobaran mai el seu poeta. ■ Les berrugues més difícils de treure són les del cervell. ■ Desitja la utopia, tasta la vida. ■ Si dius allò que penses et fotran a la presó. ■ Sense salut no hi ha sort; al revés tampoc. ■ Dir el que penses és mostrarLa Rambla;56x47cm,2007 les idees despullades. ■ Els companys de feina són amics laborals. ■ Si ho pots fer en dues hores, no n’estiguis una. ■ Per al treball del dia a dia cal poc cervell. ■ Un robot faria la feina millor que tu: pensa-hi. ■ Deixa que el gos et dugui a pixar. ■ L’home de la gavardina vol la pluja. ■ Pensar molt atrofia el múscul pensador. ■ L’alegria i la tristesa van de la maneta. ■ Les alegries duren sempre poca estona. ■ Un moment de joia val per tot un dia de merda. ■ Quan la pena s’instal·la al cor costa molt treure. ■ Les fulles dels arbres vesteixen el bosc. ■ Molta més gent del compte viu del cuento, que no del conte. ■ Quan més gran és la ciutat més ganduls hi sobreviuen. ■ Contra disgustos no hi ha putes. ■ L’elegància és casual. ■ Els pares no tenen per què assemblar-se als fills. ■ L’atzar dels gens fabrica monstres i genis. ■ El futur canvia a cada moment que passa. ■ Quan el robot faci la meva feina, què faré jo?