tag:blogger.com,1999:blog-8759804849518069364.post-33538850360926408312008-01-27T19:19:00.001+01:002008-01-27T19:49:11.909+01:00<div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);font-size:130%;" >■ Fer-se vell</span> és una antiga mania destructiva. ■ Millor u entre cent que dos entre mil.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp3.blogger.com/_AEBa0Az5aQs/R4IIkqvhHzI/AAAAAAAAEHU/knli393SsyM/s1600-h/Colors2.jpg"><img style="margin: 0pt 0px 0px 5pt; float: right; cursor: pointer; width: 90px; height: 110px;" title="Colors naturals; 2007, 35x50 cm" src="http://bp3.blogger.com/_AEBa0Az5aQs/R4IIkqvhHzI/AAAAAAAAEHU/knli393SsyM/s200/Colors2.jpg" alt="Colors naturals; 2007, 35x50 cm" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152690349707173682" border="0" /></a> ■ Quants més diners, menys amics. ■ Les desgracies dels demés fan de contrapès. ■ A mi, això, mai no em passarà. ■ Viu bé i comprova que n’hi ha molts que encara viuen millor. ■ Els joves pensen que sempre ho seran. ■ La frustració dels déus engendra la venjança dels homes. ■ De la por neixen tots els fantasmes. ■ Si una fantasia es fa realitat, vol dir que no ho era. ■ Un sopar d’homes és una bacanal de decaïment. ■ La màgia entre dones es trenca quan arriben els amics. ■ El fil de la vida acaba per trencar-se. ■ La solitud és una bona companyia. ■ La riquesa d’un pobre és la misèria del ric. ■ La riquesa neguiteja el ric: mai no en té prou. ■ Fer-se gran està molt bé, però sense passar-se. ■ Arriba a vell i coneix el diable. ■ Les tertúlies de la tele van plenes de rucs i saberuts. ■ No hi ha rucs calbs. ■ La fama es menja tots els atributs. ■ Qui té fama perd la cara. ■ El pidolaire ens dóna una lectura radical. ■ No importa què, sinó qui i com. ■ El periodista està barallat amb les xifres. ■ La història és una variable universal. </div>Pere Casanovashttp://www.blogger.com/profile/01911647118835051887noreply@blogger.com